Es sent molt a parlar de la importància de l’AQUÍ I ARA, però moltes persones no saben el per què, o a què es refereix exactament.
Ës important mantenir l’atenció en el moment present perquè és l’ÚNIC QUE EXISTEIX. Els nostres maldecaps es basen en el temps passat i futur. ARA, no existeixen. La culpa, el remordiment, la tristesa, etc., neixen de les experiències passades, fets que van ser, però que ja no són, perquè ARA, no t’està passant res d’això. La por, les preocupacions, la incertesa, etc., necessiten el futur per existir. “Què passarà si….? I quan arribi a….? Totes aquestes coses ARA, no existeixen, perquè no han passat mai. ARA, no passa res de tot això.
Quan la nostra ment i la nostra atenció estan al present, cap d’aquestes emocions nocives per nosaltres pot existir, perquè el cervell és una eina molt eficient i poderosa, però no pot pensar i estar atenta a dues coses alhora 😉
Quan deixem que sigui la ment la que controla la situació i el nostre dia a dia, vivim constantment fora del present. Sempre està al passat (pensant en coses que ens han succeït) o al futur (pensant en possibles esdeveniments). Quan la ment és la que controla la situació no ens deixa Ser. Si som nosaltres els que agafem el control i la mantenim en l’ARA (anant només a passat i futur per coses estrictament pràctiques i només l’instant necessari), no ens podem perdre en la tristesa, la culpa, la por…. perquè en l’ARA, no existeixen.
Posem un exemple: Ets a la oficina i has de fer uns informes per entregar-los al teu cap. Quan la ment té el control, un discurs habitual seria: “Ostres, he de fer aquests informes ja per entregar-los el més aviat possible perquè sinó el meu cap s’enfadarà, i ja veuràs la que em cau, perquè sempre em mana presses, si és que ja està bé, n’estic fins als nassos….etc, etc, etc.” Discurs que, fàcilment, podria estendre’s durant molta estona mentre vas fent els informes. Però clar, si mentre fas els informes tens aquests discurs al cap, vol dir que no estàs PRESENT i posant tota la teva ATENCIÓ en el que estàs fent (els informes), la qual cosa pot conduir perfectament a un despiste i un error a la feina que fas. Ja està! La teva ment té una excusa perfecte per seguir: “Ja està bé! Si és que sempre em passa a mi! Quina merda!…etc, etc, etc.”
En aquest exemple, si tu controles la ment i estàs AQUÍ I ARA i, per tant, la ment no fa de les seves, la situació canvia molt:
“He de fer aquests informes per entregar-los el més aviat possible” JA ESTÀ. Aquest és tot el discurs que necessites. Has anat un instant al passat per recordar que et van encarregar aquesta feina, i un instant al futur per calcular quan els has d’entregar. Punt. A partir d’aquí, poses la teva atenció en els informes, els fas, els entregues (molt probablement sense cap error) i llestos. Canvia la cosa, oi?

Si si, és mooolt fàcil dir-ho o escriure-ho!!! Però fer-ho és un altre tema, no?
És qüestió de voluntat i pràctica. El truc està en no posar-se un objectiu inassolible per un mateix. Si mai has provat de fer-ho i et proposes estar 100% PRESENT durant 3h, segurament acabaràs desesperat/da i frustrat/da, perquè probablement no ho aconsegueixis. La ment no està acostumada a que TU agafis el control. Però si et proposes estar present AQUÍ I ARA durant 1min el primer dia. Això és més assequible, oi? I quan hagis aconseguit el minut, el pots ampliar a 2min o a 5min i així anar augmentant successivament.
Amb el temps (si, amb el temps, perquè estem parlant d’un futur) aconseguiràs estar en l’ARA a cada moment. No és dolent moure’s en el temps amb la ment, però només per a aquelles coses pràctiques, per exemple, posar-te l’objectiu de començar a estar més present en la teva vida. Un cop fixat l’objectiu, ja pots tornar a l’ARA 🙂

No ho oblidis, la teva vida, NOMÉS és ARA. El passat ja no existeix perquè ja va ser, i el futur tampoc, perquè no ha arribat. I el dia que arribi….serà ARA 😉

Sigueu feliços! ♥